Diria que sento la pintura com qui fa un brindis entre amics. Una circumstància que em porta a presentar un tot, dins un esquema on la meva història és la menys valuosa i l'obra la substància d'aquella. Són les 19,30 aproximadament i a l'estudi conflueixen les coses necessàries per trobar el moment més impropi. mot: "ingestual" (allò que no pertany al gest propi), potser millor el "gest impropi" L'absurditat d'aquest acte pictòric, culmina amb el gest impropi. Evocació a l'insignificant fet pictòric front l'embolcall del "quelcom altre". El gest impropi és aquell que no respon a cap voluntat, més enllà de la voluntat precisa de reunir en un brindis certs aspectes necessaris (matèria, espai i temps). Fins aquí arriba el que hi puc aportar. En el brindis es fa menció a quelcom inútil, insignificant i inapreciable. Ara, inclús ja em sembla massa posar negre sobre blanc i el simple fet de deixar caure el pinzell fregan