Toni Riera

Diari de taller 5-9-13 (III) Quan es fa una acció tot ja està decidit i el resultat està condicionat únicament al moment inicial escollit. Quina importància pot tenir el fet   de què  el resultat sigui un o un altre, quan l’únic que importa és la falsa obvietat de constatar que sota similars circumstàncies, cada instant és   diferent del  seu   infinitesimal  anterior i al seu   infinitesimal  posterior. El moment escollit és un temps de   consciència  que tendeix a l’instant de l’acció. És un límit dibuixat a l’espai aritmètic on tendeixen equidistants tots els moments anteriors i tots els moments posteriors de l’acció. Els dos extrems de dues corbes parabòliques simètriques que participen d’un mateix punt de trobada en l’infinit del seu límit. Però sense caure en la ingenuïtat de convertir l’experiència sensible en una il·lusió eleàtica, l’acció es produeix sobre l’energia del canvi i de la mutació, en una transició contínua entre un abans i l' esdevenir  d’una acció concre

Diari de taller 5-9-13 (II) L’instant no és qüestionable en quan que la relació entre l’acció pictòrica i la reacció matèrica, en termes absoluts, és verídica. La correlació d’accions que es duen a terme en cada obra per separat, disposa els agents que hi participen sobre la seva constant, per produir resultats lligats per la semblança. Aquesta semblança penja d’una manera pròpia de fer a l’hora d’aplicar l’acció, sobretot quan aquesta intenta fugir de qualsevol imposició anímica. L’acció és un encarament a una mena d’abisme psicològic que incorpora a l’escena la percepció d’un llindar que activa la consciència d’un domini temporal localitzat entre un abans i un després. Es percep que l’abans determina la circumstància que és gènesis i ocàs de la realitat tangible sobrevinguda en el després. La circumstància és el conjunt de factors físics i emocionals que s’agrupen al voltant de cada moment de la nostra vida. Si, podria assegurar que l’emoció és pura circumstància i

Diari de taller 5-9-13 (I) Existiria una forma de pintar que es podria definir com la visualització d’un instant pictòric. Una acció humana on una mena de tot es concreta en aquell precís moment. Un moment on s’espera que una comunió de circumstàncies resolguin la veracitat d’un fet. La reunió d’uns factors, com a membres imprescindibles, que són el motor necessari per harmonitzar la presencia, la matèria i el temps. I una representació d’una realitat coherent dins el marc convencional en el qual es porta a terme l’obra. Els agents matèrics que formalitzen l’obra, han de coincidir de tal forma que el conjunt aporti un potencial que atrapi al receptor en el revers de la mateixa moneda. Existiria una forma de pintar que expulsi de si mateixa qualsevol rectificació. Allò que permet conviure en una falsa solvència dins el tou estadi emocional on floreixen les emocions transitòries. Tot i que en la meva contra trobaríem les consideracions de Cy Twombly quan accepta sense disgust

Al taller 25-8-13: “Rompiendo con la ortodoxia de las escuelas de bellas artes, según lo cual han de tratarse los temas cotidianos tonalmente, se fomentó en Aurerbach el reconocimiento de la eséncia física del modelo dentro de la substancialidad plástica del medio” ( Paul Bonaventura, Catàlogo Frank Auerbach, 1987, pag.11) Obra 1128 (2028) La insatisfacció arriba al seu màxim exponent quan l’obra despulla l’ engany i la minsa convicció inicial obliga a fer una segona acció ja en termes d’especulació. Pres d'un sentiment de rebuig, raono inclús els motius d’una tercera acció. Ara ja no és la voluntat d’acabar-la, millorar-la, completar-la, sinó una  frustració davant un temps que no permet el retorn; si pogués tornar enrere per tornar-ho a provar... però la irreversibilitat del temps m’inclou en el bucle emotiu de l'acció i de la destrucció. No sense esforç reconec que l’experiència m’avisa de què no aconseguiré res més. Tot i així, en clara desobediència, he tornat

Oli sobre tela 162x130 cm 2013

Oli sobre tela 116x97 cm 2103

Oli sobre tela 116x97 cm 2013

Oli sobre tela 162x130 cm 2013

Al taller 23-8-13_ Reflexions sobre F. Auerbach Frank Auerbach resolt els seus quadres en un magma de pintura que s’estructura a la recerca d’un final misteriosament harmonitzat sobre un referent temàtic. Amagat rere una última veritat que emergeix de forma incomprensible i que flueix en el fonament d’una única conclusió tant pictòrica com vital. Un resultat final fill d’un instant tan curt que sura del moment previ i de la matèria que s’ordena. El meu treball beu d’aquesta idea, eliminant el referent i simplificant tota finalitat cap l’últim moment d’ordenació matèrica i prenent com a vehicle una única acció gestual. Una acció de recerca cega que es punteja sobre la transformació de l’energia gestual en aprenentatge. En els paisatges de Frank Auerbach, l’ús de la línia com element estructural de les composicions compromet una recerca que vincula el referent a una forma de pintar una mica més equilibrada amb el pensament, vers com quan treballa el retrat. Des d'unes pinze