Diari de taller 5-9-13 (II)

Diari de taller 5-9-13 (II)

L’instant no és qüestionable en quan que la relació entre l’acció pictòrica i la reacció matèrica, en termes absoluts, és verídica. La correlació d’accions que es duen a terme en cada obra per separat, disposa els agents que hi participen sobre la seva constant, per produir resultats lligats per la semblança. Aquesta semblança penja d’una manera pròpia de fer a l’hora d’aplicar l’acció, sobretot quan aquesta intenta fugir de qualsevol imposició anímica.

L’acció és un encarament a una mena d’abisme psicològic que incorpora a l’escena la percepció d’un llindar que activa la consciència d’un domini temporal localitzat entre un abans i un després. Es percep que l’abans determina la circumstància que és gènesis i ocàs de la realitat tangible sobrevinguda en el després.

La circumstància és el conjunt de factors físics i emocionals que s’agrupen al voltant de cada moment de la nostra vida. Si, podria assegurar que l’emoció és pura circumstància i que l’acció sobreviu com a realitat verídica només en la mesura en què es troba lliure de la seva influència.

La certesa de l’obra com a valor de veritat relatiu és  l’aproximació del moment pictòric al punt més baix de la resistència matèrica. L’acció es desenvolupa dins d’una funció on la variable és la circumstancia. Fent un símil a una funció matemàtica aquesta en seria la variable que determinaria els punts de la corba representada. I en el seu punt més baix la recta tangent s’aplanaria per senyalar que la matèria hi ha copsat el mínim d’influència plàstica.

Entre un màxim i un mínim es troba l’interval d’un domini on conviuen circumstancies i veritats. La matèria plàstica, l’ofegament emocional, l’estat físic, la temperatura ambient, etc. són aspectes que el subjecte transporta a l'acció des de la seva màxima expressió fins a la seva anulació. Només quan la circumstancia sigui zero, podrem parlar d’innocència com a símptoma de l’existència d’una essència. Però mentrestant el joc es troba en la dissipació de l’acte pictòric en moviment, llenguatge plàstic adquirit, força de reacció de la matèria i les flaqueses pròpies. Encara que res és perd, només queda un paisatge de transformació d’uns fragments incontrolables.

Oli sobre tela, 116x97 cm, 2013