Toni Riera

Diari de taller 1-6-13_Les emocions transitòries (I) La consciència de què tota acció pictòrica pot ser esmenada, es mesura de forma inversament proporcional a la intensitat de l’emoció transmesa. El valor més intens d’una acció pictòrica es basa en la consciència de l’acte incorregible. Certes propostes pictòriques on el procès creatiu, penso amb Frank Auerbach, es basa en l’addició d’accions com a resultants d’una determinada dialèctica amb la circumstància plàstica, estimula la recerca d’un moment d’equilibri sobre l’aresta d’un instant emocionalment complet, perfecte o veritable. L’obra es percep sota una sensació de risc permanent on el conjunt queda pres en un estat d’estabilitat provisional. L’abans i el després s’estructuren com a puntals necessaris a una última acció, per tal de mantenir-la en perpetua quietud i oberta a una quasi inapreciable llum de veritat. Una emoció transitòria pot ser l’origen d’una següent emoció transitòria i així successivament, configu

Insensibilitat El pozo y el péndulo (Edgar Alan Poe) “Ansiaba abrir los ojos, pero no me atrevia, porque me espantaba esa primera mirada a los objetos que me rodeaban. No es que temiera contemplar cosas horribles, pero me horrorizaba la possibilidad de que no hubiera nada que ver.” Insensibilidad. Agonia de la incertidumbre ... Edgar Alan Poe s'en refereix just quan li entren els pànics i les pors. Personalment, ho puc reconèixer davant d’una mala noticia, on el cos i l’esperit queden inutilitzats durant uns moments i la consciència queda en estat d'insensibilitat plena.  És el dibuix d’un límit on l’abans i el deprès, i tendeixen. Un moment immens de durada ínfima i d’extrema memòria. Ho puc reconèixer, salvant l’extrem agònic, en la manufactura d’una acció pictòrica veritable. Podriem concloure que tota acció pictòrica veritable tendiria a ser quelcom insensible, en la mesura d'on es trobi respecte al llindar del seu límit. ... “lo qu

Diari de taller_7-4-13_petites referències ...com l’obra (objectiva) va tancant i coaccionant la llibertat (subjectiva) de qui l’ha creat. (interpretació de Simmel referint-se a altres aspectes socials) …visió estètica del món com factor positiu per lluitar contra l'alineació humana. (interpretació de Nietzsche)...o pot ser encara millor, considerar l’art com a sortida o fugida. (interpretació de Schopenhauer) ...Wagner i l'obra total.

Diari de taller 27-3-13_recerca (?) Quina és la recerca? La vida del subjecte és part d’una línia que tendeix a l’infinit.

Diari de taller 24-3-13 No puc pintar i pintar sense parar. Aquests temps de pausa concentren l’atenció i l’intenció. Reestructuren la racionalitat necessària per iniciar un nou treball més eficient. La peça ha de tenir més pes, més força presencial. Per tant tinc que recolzar-me en la material i l’empast. Generar una superfície pastosa que em permeti gesticular garantint que el resultat serà independent al gest. Això em pot donar major llibertat doncs eliminaré el factor estètic provocat pel sentiment de les emocions transitòries. Asseguraré un resultat de cara la relació objecte-espectador i per la meva part podré aprofundir en l’expressió, l’impuls, el gest, tot el que es va desenvolupant en l’interès de què m’acosti a la veritat. La part diferencial és la qualitat de la tècnica que puc aplicar per donar força a la meva intenció pictòrica. La presència plàstica de les obres de Fernando Ezquerro era un factor que mimava i mimava. L’obra, tècnicament ha de ser forta, val

Diari de taller 25-2-13 Aquest racionalisme pràctic de l’entorn acompanya un fet voluntàriament irreflexiu i la seva observació literalment descrita, de tal manera que s'estructura una situació que pot potenciar o aniquilar la força de la voluntat d’un subjecte que respon a un fet tant irreal com inapropiat al consens que l’envolta. Analitzar com un científic la pròpia experiència pictòrica; em porta definir-ho sota l’etiqueta de “materialisme de les sensacions pictòriques”.

Diari de taller 21-2-2013 Una pinzellada representa en sí mateixa un moment pregnant. Existiria un moment pregnant en cada acció de pintar. Altres moments mostrarien recerca o intuïció de possibilitats; moments de planificació, d’elaboració matèrica, moments de contemplació. El moment pregnant es trobaria entre la planificació prèvia a l’acció i l’acció pròpiament dita. Si aixo fos així, si cada pinzellada tingues aquesta valoració qualitativa (una plena consciència de tal forma que no fos considerada com fruit o conseqüència de cap factor de desídia o desinterès no planificat o conceptualitzat), podríem dir que un quadre seria un conjunt de moments pregnants. Cada moment pregnant s’interrelaciona amb els seus moments pregnants anteriors i posteriors, des de els més pròxims als més llunyans, formant una constel·lació que de cara l’obra pot ser constituent d’una gran força o pel contrari d’un decaïment produït per la representació de moments contradictoris i multi direccionals

LA PINTURA DETERMINA LA IMAGEN Cy Twombly     Cuando hay una inocencia real, como, por ejemplo en el dilema de las sensaciones (como multiformes inquietudes motivadas por el deseo y el temor). La inocencia es blanca. Puede consistir en el estado clásico del intelectual o en un mundo neorromántico de recuerdos o bien en la blanca inocencia simbólica de Mallarmé. No es posible examinar con exactitud el significado y contenido actual de la inocencia. No obstante, ella constituye el paisaje de mis acciones y tiene que significar algo más que una mera elección. Cada uno refleja sus propias intenciones. En este sentido la acción debe contribuir a la realización de algo. Por eso el actuar constituye la primera sensación del pintor. Al pintar, tal actuación consiste en dar forma a una imagen, en el apremiante impulso de crear, la presión directa o indirecta que conduce al clímax del arco creador agudo (y cuando digo “dar forma” no me refiero a formalizar nada ni tampoco a la org

TEXT VIDEO “PEDRO SOSA” UNIVERSO DE TRAPO Diari de taller, 21-9-2013 En l’acció ràpida no hi ha possibilitat de fer-hi entrar res. És un moment de plena transparència i opacitat. És un moment de silenci on l’acció rep la reacció de la matèria. L’obra és el resultat de la reacció a l’acció. I aquesta reacció matèrica va en sentit contrari a l’acció física emotiva o emocional, que en el camí de l’acció es transforma  en la seva materialització, caient en el sac de les coses existents com objecte resultant (dins la configuració convencional de la pintura com a fet assumit) Però la frenada o la reacció és circumstancial i la labor del pintor és saber articular el medi per el qual la circumstancia afecti el menys possible la voluntat de l’acció.  Toni Riera  21-9-13

Oli sobre tela 130x97 cm 2013

Oli sobre tela 100x81 cm 2013

Oli sobre tela 140x100 cm 2013

Oli sobre tela 81x65 cm 2013

Oli sobre tela 130x97 cm 2013

Oli sobre tela 130x97 cm 2013

Oli sobre tela 100x81 cm 2013

Oli sobre tela 100x81 cm 2013

Oli sobre tela 130x97 cm 2013

Oli sobre tela 130x97 cm 2013

Oli sobre tela 116x89 cm 2013