Insensibilitat

Insensibilitat

El pozo y el péndulo (Edgar Alan Poe)

“Ansiaba abrir los ojos, pero no me atrevia, porque me espantaba esa primera mirada a los objetos que me rodeaban. No es que temiera contemplar cosas horribles, pero me horrorizaba la possibilidad de que no hubiera nada que ver.”

Insensibilidad. Agonia de la incertidumbre

...

Edgar Alan Poe s'en refereix just quan li entren els pànics i les pors. Personalment, ho puc reconèixer davant d’una mala noticia, on el cos i l’esperit queden inutilitzats durant uns moments i la consciència queda en estat d'insensibilitat plena. 

És el dibuix d’un límit on l’abans i el deprès, i tendeixen. Un moment immens de durada ínfima i d’extrema memòria. Ho puc reconèixer, salvant l’extrem agònic, en la manufactura d’una acció pictòrica veritable. Podriem concloure que tota acció pictòrica veritable tendiria a ser quelcom insensible, en la mesura d'on es trobi respecte al llindar del seu límit.

...

“lo que me enloquecia era el modo y la hora de mi muerte”

“cada minuto amenaza con ser el último de nuestras vidas”

Edgar Alan Poe (cites aïllades)