Diari de taller 24-3-13_valor de la tècnica

Diari de taller 24-3-13

No puc pintar i pintar sense parar. Aquests temps de pausa concentren l’atenció i l’intenció. Reestructuren la racionalitat necessària per iniciar un nou treball més eficient.

La peça ha de tenir més pes, més força presencial. Per tant tinc que recolzar-me en la material i l’empast. Generar una superfície pastosa que em permeti gesticular garantint que el resultat serà independent al gest. Això em pot donar major llibertat doncs eliminaré el factor estètic provocat pel sentiment de les emocions transitòries. Asseguraré un resultat de cara la relació objecte-espectador i per la meva part podré aprofundir en l’expressió, l’impuls, el gest, tot el que es va desenvolupant en l’interès de què m’acosti a la veritat.

La part diferencial és la qualitat de la tècnica que puc aplicar per donar força a la meva intenció pictòrica. La presència plàstica de les obres de Fernando Ezquerro era un factor que mimava i mimava. L’obra, tècnicament ha de ser forta, valenta i convincent. Pensem en Antoni Tàpies, per exemple també, la cuina de les seves obres és el fonament d’un concepte al cap d’avall prescindible (al meu entendre). És, doncs, la presència de l’obra qui comunica i ofereix la qualitat del reclam. Un nou pas endavant, pensar la qualitat tècnica en una resolució comunicativa fiable i contundent.

…

El temps i l’espai són limitacions, són els límits de la realitat pràctica.

Una pintura és una realitat pràctica limitada pel temps i per l’espai (en els termes absoluts de la física newtoniana)