Diari de taller 21-2-2013_Moment pregnant

Diari de taller 21-2-2013

Una pinzellada representa en sí mateixa un moment pregnant. Existiria un moment pregnant en cada acció de pintar. Altres moments mostrarien recerca o intuïció de possibilitats; moments de planificació, d’elaboració matèrica, moments de contemplació.

El moment pregnant es trobaria entre la planificació prèvia a l’acció i l’acció pròpiament dita. Si aixo fos així, si cada pinzellada tingues aquesta valoració qualitativa (una plena consciència de tal forma que no fos considerada com fruit o conseqüència de cap factor de desídia o desinterès no planificat o conceptualitzat), podríem dir que un quadre seria un conjunt de moments pregnants. Cada moment pregnant s’interrelaciona amb els seus moments pregnants anteriors i posteriors, des de els més pròxims als més llunyans, formant una constel·lació que de cara l’obra pot ser constituent d’una gran força o pel contrari d’un decaïment produït per la representació de moments contradictoris i multi direccionals que per la mateixa qualitat material de l’objecte creat pot obtenir un resultat plausible per ser susceptible de ser vist com alguna cosa que pot ser sentida o raonada; seria la plàstica en sí mateixa.

Un exemple de màxima força podria ser les “ninfas” de Monet. Quadres de grans dimensions on existeixen aplicades milers de pinzellades pregnants, donant un resultat creïble per la tensió que mantenen entre elles al intuir-se sentides des de la seva creació dins un estat emocional en què el pintor mantenia amb extrema tensió el temor no perdre l’equilibri entre el referent de la representació y el llenguatge que emergia.

L’ addició constitueix una recerca constant sobre la tela, un acostar-se i un allunyar-se a una intuïció formal que evoca una vivència real del fet pictòric a partir de la permanent sedimentació de moments que acaben sovint ment i en el millor dels casos, en l’abandonament d’un col·lapse estructural feliç.

Però aquesta sedimentació recerca un arquetip assimilat en una estructura cognoscitiva prèvia; una recreació d’una il·lusió estètica que articula una angoixa emocional que no pot ser l’argument d’un treball sincerament expressiu.

Angoixa que es produeix per no entendre que cada decisió respon sobre la consciència d’un moment pregnant que tot ho ignora i que tot ho deprecia.