Diari de taller 5-9-13 (I)

Diari de taller 5-9-13 (I)

Existiria una forma de pintar que es podria definir com la visualització d’un instant pictòric. Una acció humana on una mena de tot es concreta en aquell precís moment. Un moment on s’espera que una comunió de circumstàncies resolguin la veracitat d’un fet. La reunió d’uns factors, com a membres imprescindibles, que són el motor necessari per harmonitzar la presencia, la matèria i el temps. I una representació d’una realitat coherent dins el marc convencional en el qual es porta a terme l’obra. Els agents matèrics que formalitzen l’obra, han de coincidir de tal forma que el conjunt aporti un potencial que atrapi al receptor en el revers de la mateixa moneda.

Existiria una forma de pintar que expulsi de si mateixa qualsevol rectificació. Allò que permet conviure en una falsa solvència dins el tou estadi emocional on floreixen les emocions transitòries. Tot i que en la meva contra trobaríem les consideracions de Cy Twombly quan accepta sense disgust la possible configuració formal d’una ret d’emocions sorgides i justificades unes sobre les altres basant-se en un sentit emocionalment estètic del conjunt de l’obra. Aquesta forma de pintar planteja aspectes subjectius vinculats a les satisfaccions o insatisfaccions que produeixen els valors plàstics derivats de sí mateixos i que caminen somnàmbulament sobre el procés de l’obra buscant un final que actuï de placebo quan ja tot s’ha descarregat de substància.

La forma ha de sorgir de manera contundent, directe i amb definició mostrant-se tal com és en realitat, el resultat d’una forma de pintar. A les hores, el conjunt de l’obra pot arribar a ser un objecte que harmonitzi voluntat, matèria i temps d’exposició. Quan això s’ordena, és quan l’obra pren una força i un cos que li permet sobreviure per si mateixa.

Oli sobre tela, 100x81 cm, 2013