Diari de taller 5-9-13 (III)_L'estat parabòlic
Diari de taller 5-9-13 (III)
El moment escollit és un temps de consciència que tendeix a l’instant de l’acció. És un límit dibuixat a l’espai aritmètic on tendeixen equidistants tots els moments anteriors i tots els moments posteriors de l’acció. Els dos extrems de dues corbes parabòliques simètriques que participen d’un mateix punt de trobada en l’infinit del seu límit. Però sense caure en la ingenuïtat de convertir l’experiència sensible en una il·lusió eleàtica, l’acció es produeix sobre l’energia del canvi i de la mutació, en una transició contínua entre un abans i l'esdevenir d’una acció concreta i caduca.
La irrealitat d’aquesta veritat ens aproxima al concepte matemàtic dels límits viscut com la sensació emotiva d’un traspàs a un temps tancat entre el llindar d’entrada a l’acció i el llindar per sortir-ne. En ell. el moviment és qui expulsa la consciencia deixant la ment oberta al que no pertany a l’home sinó a una “no existència” que no és la mort.
L’acció necessita ser tan curta, que quina maldat, quina arrel cultural, què de què, puc estar transportant a la tela en aquell precís moment, si ni tan sols el subconscient tindria temps a reconèixer’s. Aquesta acció respon al concepte de “estat parabòlic”, un lloc on no existeix res més que el moviment corporal en si mateix com a derivada d’un espai i d’un temps en termes absoluts i que despullen la veritat sobre una realitat tan palpable com ho és l’ínfim alè d’una mínima naturalesa humana.
Quan es fa una acció tot ja està decidit i el
resultat està condicionat únicament al moment inicial escollit. Quina
importància pot tenir el fet de què el resultat sigui un o un altre, quan
l’únic que importa és la falsa obvietat de constatar que sota similars
circumstàncies, cada instant és diferent del seu infinitesimal anterior i al seu infinitesimal posterior.
El moment escollit és un temps de consciència que tendeix a l’instant de l’acció. És un límit dibuixat a l’espai aritmètic on tendeixen equidistants tots els moments anteriors i tots els moments posteriors de l’acció. Els dos extrems de dues corbes parabòliques simètriques que participen d’un mateix punt de trobada en l’infinit del seu límit. Però sense caure en la ingenuïtat de convertir l’experiència sensible en una il·lusió eleàtica, l’acció es produeix sobre l’energia del canvi i de la mutació, en una transició contínua entre un abans i l'esdevenir d’una acció concreta i caduca.
La irrealitat d’aquesta veritat ens aproxima al concepte matemàtic dels límits viscut com la sensació emotiva d’un traspàs a un temps tancat entre el llindar d’entrada a l’acció i el llindar per sortir-ne. En ell. el moviment és qui expulsa la consciencia deixant la ment oberta al que no pertany a l’home sinó a una “no existència” que no és la mort.
L’acció necessita ser tan curta, que quina maldat, quina arrel cultural, què de què, puc estar transportant a la tela en aquell precís moment, si ni tan sols el subconscient tindria temps a reconèixer’s. Aquesta acció respon al concepte de “estat parabòlic”, un lloc on no existeix res més que el moviment corporal en si mateix com a derivada d’un espai i d’un temps en termes absoluts i que despullen la veritat sobre una realitat tan palpable com ho és l’ínfim alè d’una mínima naturalesa humana.
 |
| Obra1141, oli sobre tela, 116x96 cm, 2013 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada