Diari de taller 23-8-13_Reflexions sobre Frank Auerbach

Al taller 23-8-13_Reflexions sobre F. Auerbach

Frank Auerbach resolt els seus quadres en un magma de pintura que s’estructura a la recerca d’un final misteriosament harmonitzat sobre un referent temàtic. Amagat rere una última veritat que emergeix de forma incomprensible i que flueix en el fonament d’una única conclusió tant pictòrica com vital. Un resultat final fill d’un instant tan curt que sura del moment previ i de la matèria que s’ordena.

El meu treball beu d’aquesta idea, eliminant el referent i simplificant tota finalitat cap l’últim moment d’ordenació matèrica i prenent com a vehicle una única acció gestual. Una acció de recerca cega que es punteja sobre la transformació de l’energia gestual en aprenentatge.
En els paisatges de Frank Auerbach, l’ús de la línia com element estructural de les composicions compromet una recerca que vincula el referent a una forma de pintar una mica més equilibrada amb el pensament, vers com quan treballa el retrat. Des d'unes pinzellades incisives es reordena el moviment de la matèria pictòrica que descriu forma i color, i penetra en el gruix sedimentat d’un mètode estrictament experimental. La seva lluita se sotmet a l’experiència pictòrica com una acció que deambula entre l‘encert i l’error a l’espera de ser tocat per una mena de sort que faci possible un nou ordre de coneixement i comprensió personal del caos que el referent li aporta des de l’origen de la seva experiència sensible. Sota l’incapacitat d'entendre la cosa en si, sembla no quedar altre remei que intervenir com a voluntat aliena per tal de cercar un cert estat d’harmonia en els equilibris del referent i la seva forma de pintar; dit d’una altra forma, entre ell i l’altre.
La clau d’Auerbach, al meu entendre, la veig en el mètode del magma pictòric, una tècnica que li permet compassar el seu gest a l’ordenació global de l’obra.
El final del trajecte és l’instant on tot s’aguanta. On la imatge és capaç de sodomitzar el cúmul d’angoixes sobrevingudes en el procés creatiu. On cal aguantar la respiració per no destorbar el silenci que s’acurruca entre el moment anterior i el posterior al miracle. Glaçat, quiet, indiferent, mut, intemporal, perpetu, immortal, indefinible, irrepetible i únic. Ho ha tornat a fer!!
Tècnicament podríem definir-ho com gestualitat negativa, doncs, no aporta sinó que extreu la seva força del que ja existeix amb anterioritat.
Jean Mitchel, Ives Klein, i quasi tots els expressionistes serien exemples de propostes gestuals positives. En canvi, Auerbach extreu la seva gestualitat de forma negativa; removent la condició inicial o prèvia que es troba en el límit del moment anterior. Una ret de condicions i circumstancies que converteixen l’obra, en última instància, tant en una il·lusió complaent com en una sentència.
Cada instant posa les condicions a l’adveniment d’una sentència en quan que és premonició d’un final irrepetible en un cos individual.
En aquest mètode pictòric m’hi sento també molt còmode i en aquest sentit em sento molt humilment proper a un dels grans mestres de l'Escola de Londres, Frank Auerbach.

Toni Riera