mal poemari III

deixa-la parlar
vas on et dic jo!
em retreus la insatisfacció...
qui m’imposa?
què m’imposa?

mentre ordeno (el tot)
nous moviments i petites decisions...
ara prou,
prenc distancia i una mica de temps

deixa-la que es faci a ella mateixa
deixa-la en la seva pròpia presencia
sinó essència,
sinó què!

deixa-la així...
o viola-la en un altre moment d’ànsia...
qui m’imposa?
què m’imposa?

jo i ella i ella amb ella,
ella és ella
molt ella.

Sona el mòbil. L’agafo
Tanco i marxo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog