Robert Hugues

...els nens tenen una relació directe, sensual i complex amb el món. Això és el que la modernitat, en els seus anys de decadència tractaven de negar. Aquesta relació és el paradís perdut que l’art modern va prometre tornar, no com a nens sinó com adults. És també el que l’art modern i l’antic tenen en comú, Pollock amb Turner, Matisse amb Rubens, Brake amb Poussin. El projecte bàsic és fer-nos el món ple i comprensible a la vegada que ens el torni amb tota la seva gloria o repugnància, no mitjançant arguments sinó a través de sensacions, per a les hores,  tancar l’abisme entre tu i tot el que no ets tu, i així passar de la sensació al significat. És quelcom que no es pot fer per comitès, no és una tasca de grups o moviments, està feta per els individus, cada persona mediant, en certa forma, entre l’historia i l’experiència del món. Aquesta tasca no te fi i encara que ja no tenim vanguarda sempre tindrem art.

Robert Hugues
(Sydney, 28 de juliol de 1938 – Nova York, 6 d'agost de 2012)