La veritat és el camí de les bones decisions

Front el mon i els seus aconteixements l’art ha estat eina de reforma i contrareforma i amb subtils cops de pinzell ha reforçat sensibilitats susceptibles de captar missatges d’extrema rellevància humana i social. Crítica, resistència i passió per la llibertat.

En els últims temps masses d’artistes han convertit l’art en el refugi ideal de les seves fòbies personals, revestits sota la carcassa de les trobades formals, conceptuals i les legítimes propostes subversives de l’art del segle XX, han format un substrat on arreplegar-hi propostes sovintment massa pretensioses i on l’efecte immediat ha determinat una voluntat de mostrar-se al mig d’un sistema complaent cridant a viva veu un “ja soc aquí”. En definitiva s’ha consolidat una decadència i un desordre sota el valor de l’especulació estètica, l’ocurrència i una intel·ligència no emocional.

Estem immersos i assaltats per un mar d’imatges que travessen el nostre caos particular. La major part d’aquestes imatges són prescindibles tot i que tenim la sensació de que si no hi som ens perdrem alguna cosa.  La Mirada Expandida reflexiona també sobre la necessitat de descartar, de netejar la mirada per tal de fer visible el que realment en pot valdre la pena de ser recordat, aquelles imatges que ens importen i que podem desitjar retenir. Apostar per el valor contingut, la simplicitat, l’elegància i la bellesa, doncs de forma intemporal la mirada del pintor dona certesa a la veritat d’un mon que cada cop és menys possible. La veritat és el camí de les bones decisions.

La mirada actual ens ha mostrar noves formes de percepció on la pausa canalitzi el pensament i el sentiment. I la avui tant defenestrada tècnica ha de tornar a ser creïble en la seva pràctica per tal de dona fortalesa al contingut de la forma. Una mirada més enllà, una forma d’exigir un compromís actiu amb l’espectador  que arreli una forma de fer on quedi al descobert que l’art no està en risc de perdre la seva ànima. Realment l’art encara amaga la humil tasca de manifestar la bellesa, i cal expressar-ho d’aquesta manera, amb la certesa de que avui dia encara ressalten meravellosos artistes  que obstinats en la seva individualitat  il·luminen de forma diversa la recerca de l’experiència estètica i reafirmen amb sacrifici el concepte de l’art com a servidor d’una necessitat humana que permanentment desitja ser experimentada.

Sallent 14 febrer 2013

Toni Riera

La Mirada Expandida