Diari de taller_11-2-16
Tal com he anat plantejant els últims dies s'ha produït un clar retorn a
les obres de fa 2 anys enrera. On la base gestual accelerada i directe
sobre la massa pictòrica posada en el suport pren relevancia.
Durant aquests dos últims anys la producció ha estat molt baixa i basada pràcticament en l'obra sobre paper. Això em va dur a experimentar amb poca intensitat matèrica i una gestualitat dirigida a una mínima expressió.
Actualment recobrant la possibilitat de plantejar suports i amb un petit pressupost amb pigments i oli de llinosa reprenc observant que el que havia abandonat, de fet, era la meva presència en l'obra fins al punt de quasi aniquilar aspectes que potser ara de nou sento la necessitat de recuperar.
Plantejant, de fet, i sota una reflexió més genèrica, em pregunto respecte a "l'àmbit de l'art". Quin és l'àmbit de l'art? Podria dir-se que seria l'objecte de la recerca d'algun tipus de bellesa?
Avui l'obra 2194, una tabla de 160x122 cm. De nou intueixo com en l'obra d'Antonio Saura, pel que fa a visualitzador d'un valor espontani real, autèntic, no matisat ni matisable i no repetible. Fill del moment escollit i la circumstancia generada.
Una circumstancia provinent igualment d'un apropiament subjectiu. I un resultat objectual que objectiva un sentit d'autenticitat intencional irreprotxable.
Aquest seria el tema, diguem-ne. L'objecte reprèn o dona inici una existència pròpia on la circumstancia per força a canvi d'una memòria no calculada. Una certa idea de temps pel que fa a un recorregut previsible que és dimensionalment humà. Un temps suficientment curt per ser intuït sense raó.
Un material tècnicament antic i reconegut. Un resultat variat en materialitat i un atzar que embolcalla un conjunt exempt de cap voluntat formal més enllà de tenir la certesa que els ingredients configuraran amb seguretat un objecte contundent i creïble.
Durant aquests dos últims anys la producció ha estat molt baixa i basada pràcticament en l'obra sobre paper. Això em va dur a experimentar amb poca intensitat matèrica i una gestualitat dirigida a una mínima expressió.
Actualment recobrant la possibilitat de plantejar suports i amb un petit pressupost amb pigments i oli de llinosa reprenc observant que el que havia abandonat, de fet, era la meva presència en l'obra fins al punt de quasi aniquilar aspectes que potser ara de nou sento la necessitat de recuperar.
Plantejant, de fet, i sota una reflexió més genèrica, em pregunto respecte a "l'àmbit de l'art". Quin és l'àmbit de l'art? Podria dir-se que seria l'objecte de la recerca d'algun tipus de bellesa?
Avui l'obra 2194, una tabla de 160x122 cm. De nou intueixo com en l'obra d'Antonio Saura, pel que fa a visualitzador d'un valor espontani real, autèntic, no matisat ni matisable i no repetible. Fill del moment escollit i la circumstancia generada.
Una circumstancia provinent igualment d'un apropiament subjectiu. I un resultat objectual que objectiva un sentit d'autenticitat intencional irreprotxable.
Aquest seria el tema, diguem-ne. L'objecte reprèn o dona inici una existència pròpia on la circumstancia per força a canvi d'una memòria no calculada. Una certa idea de temps pel que fa a un recorregut previsible que és dimensionalment humà. Un temps suficientment curt per ser intuït sense raó.
Un material tècnicament antic i reconegut. Un resultat variat en materialitat i un atzar que embolcalla un conjunt exempt de cap voluntat formal més enllà de tenir la certesa que els ingredients configuraran amb seguretat un objecte contundent i creïble.
